dimarts, 21 de febrer de 2017

Gavià argentat de potes roses


El passat 17 de gener vaig poder fotografiar un gavià argentat de potes roses (Larus argentatus) a les Basses d'en Coll, a Pals. Són fotografies testimonials, ja que estava força lluny i a contrallum, però fan el fet.
In situ, cridava l'atenció la coloració del dors, més pàl·lid i apagat que les michahellis que l'envoltaven, i el dibuix cefàlic del cap i el coll.







Tot i esperar força estona a que volés per poder-li veure altres caràcters, no va moure's. Així i tot, comparant-la amb el gavià argentat del costat, se li veuen les potes més curtes i pàlides (la contrallum no permet distingir-ne el color rosat), i una estructura més compacta.




Gràcies a l'Àlex Ollé i en Joan Ferrer, que en van confirmar l'identificació. També puntualitzant que es tracta d'un subadult (possiblement un 4rt hivern), i probablement de la subespècie argenteus, pròpia del NW d'Europa. Aquestes són més pàl·lides i petites que les nominals argentatus.

Buscant a Gull Research argenteus d'aquesta edat, als mesos de gener i febrer, vaig trobar aquestes fotografies (aquestes sí, de bona qualitat) que permeten veure com cal els caràcters abans comentats.


dissabte, 4 de febrer de 2017

Aligot comú (Buteo buteo), morfo pàl·lida

Dins la gran variabilitat que presenta l'aligot comú (Buteo buteo), potser el més cridaner és el morfo pàl·lid. Són exemplars provinents de l'entorn del Bàltic i del centre d'Europa que en alguns casos vénen a hivernar al sud d'Europa. Els joves fan migracions de curta i mitja distància, essent la península Ibèrica un dels seus llocs preferits. No obstant això els adults són molt més residents, i no acostumen a arribar-nos a nosaltres.
Dins d'aquesta morfo també hi ha força variabilitat, amb individus molt més clars que d'altres. Alguns d'ells, extremadament pàl·lids, poden portar a confusió amb l'aligot calçat (Buteo lagopus) o amb l'aligot rogenc (Buteo rufinus).










Aquest hivern, un d'aquests exemplars ha triat l'Estartit per hivernar-hi. S'ha estat veient amb certa regularitat per la mateixa zona, i he pogut aprofitar per fotografiar-lo diferents dies i en diferents circumstàncies.
En aquest cas concret, podem confirmar que es tracta d'un aligot comú fixant-nos en alguns aspectes:

  • Tot i tenir el pit, el coll i el cap pràcticament blanc, conserva taques fosques al voltant del coll i el cap. Aquest és un tret característic dels aligots comuns de morfo clara. 
  • En vol, es veu amb claredat la "coma" fosca a la zona carpal, que destaca de la resta de la part inferior de l'ala, molt clara. Tant en l'aligot calçat com en el rogenc, aquesta "coma" fosca seria en realitat una taca bastant més gran i arrodonida.
  • La cua, tot i tenir la base blanca, conserva el fort barrat típic de buteo buteo. Tot i tenir certa semblança a la dels exemplars joves de rufinus, el barrat a la cua d'aquests últims és fi.















En quant a la determinació de l'edat, si el podem veure de prop, cal fixar-nos en el color de l'iris. Si és clar o marronós, amb la pupila fosca es tracta d'un exemplar juvenil (com en el cas que ens ocupa), i si fos completament fosc es tractaria d'un adult.