dilluns, 22 d’agost de 2016

Delta I: Xatrac comú

Aquest estiu hem tingut la oportunitat de passar uns dies el Delta de l'Ebre. Ha estat una visita molt profitosa en tots els sentits, també en el que es refereix al birding.
Cada dia aprofitava per anar a donar un tomb des de l'alba fins cap a les 9:00 del matí, intentat així evitar les calorades de les hores posteriors i compatibilitzar-ho tot plegat amb la familia. Vaig xalar d'allò més amb els xatracs comuns (Sterna hirundo) que es poden veure des de l'observatori de Riet Vell. Nidifiquen a la llacuna del davant de l'observatori, cosa que fa que es puguin observar de ben a prop mentre van portant aliment als polls. Si aneu al Delta per aquestes dates, val la pena deixar-se caure per allà per viure-ho en directe.







































dissabte, 13 d’agost de 2016

Falcó de la reina

Com cada any els falcons de la reina (Falco eleonorae) fan parada i fonda, durant la seva migració prenupcial, a diversos llocs del nostre territori. Enguany m'he acostat un parell de vegades al lloc habitual per veure'ls i fotografiar-los, i la veritat és que ha estat força profitós.
Acostumen a estar més actius al capvespre, quan apropfiten la sortida en massa dels escarbats per alimentar-se'n. Això fa que les condicions de llum no siguin les millors, però tot i així és un espectacle poder gaudir dels seus vols de ben a prop.











Enguany he vist alguna escena curiosa, com la de la foto següent. Des de lluny, semblava el típic grup de tudons reposant als cables elèctrics, però en apropar-me vaig constatar que eren falcons de la reina.



No deixa de sorprendre'm que any rera any hi hagi aquestes concentracions als mateixos llocs, i concretament als mateixos arbres que sovintegen anys enrera. Saben que allà hi trobaran aliment abundant i fàcil d'aconseguir, però el mateix succeeix uns quilòmetres enllà, i en canvi no es deixen caure per aquestes zones properes.





















dissabte, 23 de juliol de 2016

La perdiu i la perdiguera


En una de les hores de dinar emprades no a dinar sinó al birding, vaig tenir la sort que a una parella d'àguiles cuabarrades (Aquila fasciata) els vingués de gust passar per sobre meu. Dic sort perquè es tracta d'una espècie en perill crític a Catalunya, i són comptadíssimes les parelles que hi han a tota la província de Girona. L'individu en qüestió portava una presa agafada a les potes, molt probablement per alimentar als polls del niu. Per la mida de la víctima podria tractar-se de força espècies, però veient la densitat de tudons que hi havia a la zona segurament es tractés d'un d'aquests.

Les secundàries uniformement fosques indiquen que es tracta d'un individu adult.











D'altra banda, quan ja marxava de la zona, em vaig topar amb una parella de perdius al mig del camí. Va ser curiós creuar-se en pocs minuts de diferència amb perdius i àguiles perdigueres (un dels altres noms que rep aquest rapinyaire). De ben segur que la presència de les perdius ajuda i molt a que hi siguin també les àguiles, i si no se-'ls donés caça encara es podria afavorir més l'estatus de les perdigueres. A més, veure una perdiu passejar lliurement pels camps i poder gaudir del seu vistós plomatge, és un regal pels ulls...







dissabte, 16 de juliol de 2016

Una mica de poupurri primaveral

De vegades ens queixem de la falta de temps per fer birding, moltes vegades amb raó. He comprovat que les hores de dinar poden ser molt productives en aquest sentit. Malgrat les llums altes i la poca estona que dóna de sí, amb una mica de paciència i perseverància es pot fer força feina.

Cadernera (Carduelis carduelis)



Cadernera (Carduelis carduelis)



Gafarró (Serinus serinus)

Bitxac rogenc (Saxicola rubetra)



Oreneta vulgar (Hirundo rustica)



Abellerol (Merops apiaster)



Abellerol (Merops apiaster)



Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)



Cuereta blanca vulgar (Motacilla alba)




dijous, 7 de juliol de 2016

Canvi d'equip: una de circus


Vaig a posar una mica al dia el blog, ja que per diverses circumstàncies he hagut de deixar-lo aparcat durant uns mesos... 

Després d'un parell d'anys de rumiar, estalviar, investigar, estalviar, preguntar i tornar a estalviar, he fet el salt a l'equip réflex. Les virtuts del digiscoping són moltes, i n'he gaudit molt i durant força temps, però alhora té una sèrie d'inconvenients que al final han pesat prou com per fer el cop de cap.

Veure passar volant un ocell, pensar que el tens prou a prop i que les condicions acompanyen per poder fer una bona fotografia, però saber que no cal ni intentar fer-la pel fet d'anar amb l'equip de digiscoping, al final fa replantejar-te un canvi.

Un cop fet el pas, cal entendre el funcionament de l'equip i aprendre les configuracions per poder aplicar la més adient a cada circumstància i en aquesta fase em trobo ara mateix (i em sembla que per força temps).




Aprofitant l'arribada dels esparvers cendrosos (Circus pygargus), he tingut la ocasió de fotografiar-ne alguns exemplars. En una d'aquestes ocasions una parella, durant uns minuts, ens va delectar amb una exhibició de vols acrobàtics mentre s'empaitaven. Des del meu punt de vista, pocs ocells tenen un vol tan elegant com els del gènere circus i veure'ls en aquestes condicions fa que donis per amortitzat l'haver matinat.



























dissabte, 5 de març de 2016

Gavot

Hi ha dies que la llum no acompanya, i aquest era un d'aquests dies. El cel estava ben ennuvolat, i la llum per fotografiar ocells era realment dolenta. A més, el gavot estava totalment endormiscat, i pràcticament no obria els ulls, cosa que feia difícil fer una bona foto. A això cal afegir que estava massa a prop per fer digiscoping: amb el mínim d'augments el bitxo ocupava gairebé tot l'enquadrament. 
Vist el panorama vaig decidir que el millor que podia fer era intentar jugar amb els reflexes de l'aigua. El gavot estava enmig de dos vaixells, un dels quals era de color granat, i reflexava a la superfície de l'aigua amb unes tonalitats interessants.