dimecres, 31 de desembre de 2014

Llúdriga

Trobada de 45 minuts amb una llúdriga, al Fluvià. Una delícia veure-la pescant per després cruspir-se tranquil·lament les captures a uns troncs que estaven flotant. Suposo que és una zona amb una gran abundància de peixos, ja que en el temps que la vaig estar veient va pescar 6 ó 7 peixos, alguns d'uns 30-40 cms. 
























Deixo un petit vídeo del banquet:




divendres, 26 de desembre de 2014

Sit blanc a la platja de Can Comas

Dissabte al matí mentre érem als Aiguamolls, en Ricard va trobar un sit blanc (Plectrophenax nivalis) a la platja de Can Comas. Dues setmanes abans ja se-n'havia vist un per la mateixa zona, però que jo sàpiga no s'havia relocalitzat. 
És una d'aquelles espècies que es veuen gairebé cada hivern, però de forma escassa: hi han unes poques cites cada any, normalment a tocar del mar o a muntanyes de certa alçada. 
Comenta l'Àlex Ollé (que ja havia escrit sobre el tema al seu blog, fa justament un any) que normalment a Catalunya hi arriba la subespècie insulae. Els exemplars d'aquesta subespècie es diferencien de la nivalis per unes llistes fosques a les supracobertores caudals. L'exemplar en qüestió no té aquestes llistes, així que seria de la ssp nivalis, i per tant sembla que seria una de les primeres cites documentades d'aquesta subespècie a Catalunya.
El cas és que són ocells confiats i es deixen acostar força, cosa que fa que l'observador pugui gaudir-ne, sempre mirant de no causar-li molèsties innecessàries, clar. 







dilluns, 22 de desembre de 2014

Corb marí pigmeu als Aiguamolls

El passat 13 de desembre en Gerard Dalmau i l'Elisabet Tetas van trobar un corb marí pigmeu (Phalacrocorax pygmeus) als Aiguamolls. És la primera cita per Catalunya i Espanya d'aquesta espècie.
Es tracta d'una raresa, una espècie que té el seu límit de distribució occidental a Itàlia, i que es troba principalment a Grècia, Turquia, Romania, Rússia, Iran i el sud-est asiàtic. Els darrers anys s'han citat exemplars a França, i a l'hivern 2011-2012 n'hi va haver un al Rosselló.
De mida petita (pràcticament la meitat que un corb marí gros), es distingeix d'aquest i del corb marí emplomallat pel bec curt, robust i sense coloracions grogues, i també per la llarga cua que té. 
De moment s'està veient diàriament a la Massona, a uns tamarius que utilitza de dormider. Sembla que és de costums fixes: a primera hora marxa dels tamarius per anar cap a la Rogera, i torna a última hora per dormir, no sense fer alguna aparició estel·lar durant el dia per la Massona.
Per llegir el relat d'en Gerard i més informació, cliqueu aquí.
Us deixo unes fotos testimonials i com no, un vídeo.






Comparativa de mides: el corb marí pigmeu és el que està al centre de la imatge, i a dreta i a esquerra hi té 2 corb marins grossos. També es veu més petit que els coll-verds de l'aigua.

Una típica imatge de com està d'amagat al dormider l'individu en qüestió. Cal una mica de fe per creure-s'ho...

Per últim, el vídeo. Molt important que cliqueu a "VEURE EN HD"per aprofitar la poca qualitat que té! Crec que el més interessant d'aquest petit enregistrament és que en un moment determinat, un corb marí gros que està al darrera del pigmeu, mou el cap. Una bona manera de fer-se la idea de la diferència de mides entre ambdós corb marins.



dijous, 11 de desembre de 2014

Miscel·lània

Deixo un petit recull de les fotografies no publicades darrerament:

Blauet a l'Estany de Sils (02/12/2014)

El mateix blauet, poc abans de regurgitar una egagrópila (02/12/2014)

Morell de plomall, també a l'Estany de Sils (02/12/2014)

Cigonya negra, als arrossars de la Gallinera (28/11/2014)

Cuereta blanca vulgar, Fageda d'en Jordà

Esquirol, Fageda d'en Jordà




Pica-soques blau (Sitta europaea), Fageda d'en Jordà



dissabte, 6 de desembre de 2014

Bitó, calàbria petita i bec de serra mitjà

Dijous l'Albert Burgas va trobar una calàbria petita (Gavia stellata) i un bitó comú (Botarus stellaris) al Ter Vell, a la bassa del davant de l'observatori, i també un bec de serra mitjà (Mergus serrator) al port de l'Estartit. Les tres són espècies que fan il·lusió veure, així que -aprofitant que ho tenim relativament a prop- ens hi hem acostat.
Allà hi hem coincidit amb en Ramon, la Fúlvia i en Joan, i amb en Quim i família. Afortunadament, la cosa ha donat força de sí:





Al final no hem vist un bitó, sinó 2 exemplars diferents. Els hem vist volar amb pocs minuts de diferència des d'extrems oposats del canyissar. Hem tingut la immensa sort que a un d'ells li hagi vingut de gust passejar-se força a prop de l'aguait sense cap tipus de pudor... Qui ho hauria dit, d'un ocell tan esquerp com ell.










Finalment, al port de l'Estartit hi hem vist el bec de serra mitjà i una merla blava (Monticola solitarius), parada al damunt de l'escollera.










diumenge, 30 de novembre de 2014

Què passa als Aiguamolls?

Ja fa temps que els visitants habituals dels Aiguamolls de l'Empordà (i els no tan habituals també) hem notat una davallada important en la població d'ocells. Només cal parlar amb els ornitòlegs i amants de la natura que trepitgen el Parc des de fa anys per contrastar la sensació que avui en dia alguna cosa hi passa.
Les llacunes, abans farcides de tot tipus d'anàtides que hi venien a passar l'hivern, han degenerat en deserts d'aigua on amb prou feines, i amb sort, s'hi poden comptar unes desenes d'ànecs.
Temps enrere, podies estar hores en un sol aguait repassant cada racó de les llacunes sense por d'avorrir-te, perquè el nombre d'espècies i sobretot d'exemplars era molt alt. Avui en dia, si ho fas, corres el risc que se't passin les ganes d'anar a veure ocells per una temporada, i la gent, abans que avorrir-nos, preferim canviar d'activitat o de lloc on fer-la.
Però, en tot cas, que es redueixin les visites al parc és el més petit dels problemes, ja que allò que importa de veritat és la salut i la bona conservació d'un espai natural que havia estat referència i que, segons que sembla, ja no ho és.

Una vista del que es troba el visitant... Fotografia feta diumenge passat des de l'aguait del Bruel.

Altres temps, altres vistes. Fotografia feta des del mateix aguait, un mes de novembre de fa uns anys.

Anem a quantificar aquesta sensació de buidor de què parlem. Fa pocs dies s'hi va fer el cens d'aus hivernants. Es tracta d'una molt bona eina que permet fer-se una idea de la quantitat d'ocells que hi ha en una zona concreta. Doncs bé, si ens fixem en les dades dels ànecs i les fotges del cens d'enguany i les comparem amb les dades obtingudes en anys anteriors, en resulten la taula i la gràfica següents:



Per desgràcia, m'ha estat impossible trobar les dades corresponents al període 2011 - 2013. Si les trobo o algú me les facilita, actualitzaré la taula i les gràfiques. També dir que he comparat els cens de gener dels altres anys amb el de novembre d'aquest any. Si es fan públiques les del gener de 2015, també ho actualitzaré.




Sí, exacte. Les dades recolzen la sensació de buidor: hi ha una tendència molt marcada a la baixa. Per posar un exemple, aquest mes de novembre s'han comptabilitzat LA MEITAT d'exemplars que els 2005, i menys d'UNA TERCERA PART que els del 2002. 
Potser direu: "Aquest és un malpensat. Segur que hi ha hagut una regressió a nivell europeu o català, de manera que les males dades dels cens dels Aiguamolls no demostren que alguna cosa no funciona als Aiguamolls, sinó que demostren que alguna cosa passa a una escala més global". Bé, doncs comprovem-ho amb un exemple proper. Si agafem les dades dels cens dels mateixos anys de la província de Tarragona, on hi ha una altra de les zones humides de referència, el Delta de l'Ebre, i les comparem amb les dades dels Aiguamolls, n'obtenim el següent:


Un cop més, em manquen dades, així que els anys dels quals no tinc les dades de la província de Tarragona no estan representats al gràfic:



A la vista d'aquest resultat, estem tots d'acord que alguna cosa passa als Aiguamolls? Doncs no! Hi ha qui no hi està d'acord. Just després que es fes el cens d'aquest novembre, van aparèixer una sèrie de tweets d'organismes oficials, i creieu que es mostraven preocupats per la situació o que parlaven d'assumir un compromís per esbrinar què passa als Aiguamolls? No, amics i amigues. Jutgeu vosaltres mateixos:







Com que veig que està una mica perdut, un apunt per al CM del compte d' @agriculturacat: company, la fotografia mostra una nul·la diversitat. Una espècie no és diversitat, per molt que es tracti de cigonyes. Diversitat és això de la fotografia que pots veure una mica més amunt.
Si a la falta d'ocells hi afegim certes "anomalies" ocorregudes els últims temps, sembla que la cosa passa directament a fer pudor. A tall d'exemple, un mal dia del mes de maig de l'any passat van aparèixer els cadàvers d'unes daines amuntegats dins d'un contenidor d'escombraries a l'aparcament del Cortalet. Resulta que hi ha un excés de daines per l'absència de depredadors naturals. D'acord, doncs, que cal controlar-ne la població, però és necessari fer-ho disparant amb rifle a l'interior de les reserves i en unes dates en què ja han començat a criar els ocells? Llavors resulta que el bitó (“Nidificant escassíssim i molt localitzat” segons el SIOC) deixa de criar als Aiguamolls... I un cop fet el disbarat, no hi ha cap més lloc en tot el parc on amuntegar els cadàvers que no sigui el pàrquing del Cortalet? Puc imaginar què devien pensar els visitants aquell dia quan, a més a més de pagar 5€ per estacionar el vehicle en un lloc no vigilat, els van oferir la gratificant i educativa imatge d'una matança de daines. Un incentiu més per tornar-hi, segur!

6 de maig de 2013, el Cortalet

I què passa amb les polles blaves? Recordo que fa uns anys era d'allò més normal veure'n en cada visita. Avui en dia, troba'n una! Ho sé: els senglars i els visons americans en tenen bona part de la culpa, però se suposa que algú gestiona aquestes espècies, oi? La realitat és que tota la feina feta per reintroduïr la polla blava se’n ha anat en orris.

Un altre fet preocupant. Aquesta primavera he vist com deixaven pasturar els cavalls en camps on nidificaven els cames-llargues. Potser exagero o dic una bestiesa, però no pot passar que els cavalls trepitgin les postes d'aquests ocells que fan niu a terra? Atesa la gran extensió del parc, no hi ha cap altre lloc on posar-los a pasturar en aquells mesos?

Fixem-nos, també, en el cas del corriol camanegre. Aquesta espècie, en declivi a Europa i considerada d’interès especial i protegida a Catalunya, ha criat tradicionalment a les platges dels Aiguamolls. Avui dia, però, ja ha deixat de fer-ho a la platja de la Rubina. Llegiu aquest post per conèixer els detalls.

Ja vaig acabant. Em preocupen els fets que us he explicat, els rumors que corren sobre les batudes de senglars i daines a l'interior del parc i, també, els rumors sobre la pressió que hi exerceixen les búfales i les vaques que hi pasturen. Ara bé, no tinc cap evidència ni ho he vist directament i per tant no m'hi estendré. Però com que el meu interès no és altre que el de veure com els Aiguamolls recuperen l'esplendor perdut, no em puc estar de preguntar-me la raó de tot aquest cúmul de despropòsits.

Què està passant als Aiguamolls?

dimarts, 25 de novembre de 2014

Fotos i vídeo del pela-roques


No hem trigat gaire a tornar a Tavertet per trobar el pela-roques, però aquest cop hi hem anat amb reforços: els tres de Can Rifà-Font, l'Arnau, en Ramon A. i en Miquel. 
En Xevi i la Bet n'han fet una magnífica crònica a la que poca cosa puc afegir, o sigui que us convido a fer-hi un cop d'ull aquí.
Penjo unes fotografies de l'animaló en qüestió, i un vídeo que ha quedat prou xulo tot i la distància a la que el vam veure.






En aquesta última foto es pot apreciar la immensa ungla del dit posterior, perfectament adaptada per moure's per les parets verticals on habita. En el vídeo es pot observar amb quina agilitat es desplaça pel cingle, aparentment sense esforç. 




dijous, 20 de novembre de 2014

Cercavores i gratapalles

Espectacular paisatge el de Tavertet. Es tracta d'un poblet força pintoresc situat a Osona, al capdamunt d'uns cingles imponents que dominen una gran extensió de boscos que a aquesta època de l'any agafen uns colors preciosos. 
Tot caminant per la vora dels cingles buscant sense èxit el pela-roques,  vam veure força voltors i corbs, i també un grupet de 4 cercavores (Prunella collaris) que, aliens a la nostra presència, anaven buscant menjar pel corriol.








Als prats que voregen els cingles hi vam veure bitxacs comuns, pinsans, caderneres i també un petit estol de gratapalles (Emberiza cirlus):



En resum, una bona excursió a un indret que no coneixíem i al que segur que tornarem aviat.