dilluns, 2 de juny de 2014

Sortida al Ripollès amb premi (i dels grossos)

Quedem amb en Miquel per anar a fer una matinal a la muntanya, en Ramon no pot apuntar-se. A l'hora de dinar hem de ser a casa, així que a les 8:00 AM ja som a 1:45 hores de casa. La cosa pinta bé: de camí ens hem parat a un parell de llocs on sembla que hi ha merla d'aigua (Cinclus cinclus), i en ambdós llocs la veiem. Primer un adult, una mica lluny, i després un adult alimentant un poll, molt a la vora.
Arribem al parking d'un restaurant per fer el cafè preceptiu, i confirmem que el dia ha de ser bo per nassos: un estol de trencapinyes (Loxia curvirostra) es posen a 10 metres durant un quart d'hora, i un cucut (Cuculus canorus), i un parell d'escorxadors (Lanius collurio) es deixen veure prou bé.




Acabem el cafè i anem al primer dels llocs escollits. Piules dels arbres, sit negre, pinsà borroner, àguiles marcenques, molts voltors comuns, verderoles, aloses, gratapalles... i fins a 3 tallarols grossos (Sylvia borin), que podem veure i sentir cantar perfectament.
En aquell moment ja podríem donar el matí per amortitzat, però ens enfilem una mica més, en busca de més teca. Apareixen els còlits grisos (moltíssims), un aufrany que en Miquel no està a temps de veure per qüestions que ara no vénen al cas, i força grassets de muntanya. Quina diferència en el plomatge, acostumats com estem a veure'ls a l'Empordà a l'hivern!
Més amunt cruixidells, roquerols, pinsans comuns, un pardal de bardissa cridaner, i fins i tot un parell de marmotes i d'isards.
Ara sí que toca fer un pensament, i anem desfent mica en mica el camí, no sense estar alerta al que es mou. Quan ja estem a prop del lloc on hem fet la primera parada i mentre anem escrutant els camps, hi ha quelcom al meu costat de camí que em crida l'atenció i paro el cotxe. Un cop d'ull amb els prismàtics i a l'instant ens diem mútuament: "Perdiu xerra!" 


Perdiu xerra (Perdix perdix)

Aquesta sí que no ens la esperàvem, i a molt pocs metres del cotxe! Tenim clar que si obrim les portes per treure els telescopis i poder observar-la bé i fotografiar-la, marxarà. Així doncs, optem per desmuntar el telescopi del trípode, i recolzant-lo a la finestreta aconseguim fer-li tantes fotos com volem, mentre deixem anar cada mig minut un "ohhh..." d'admiració i gaudi. M'imagino que la sensació que ens va provocar deu ser com la del boletaire que troba una clapa de 30 pinetells, com la del pescador que admira un banc de tonyines menjar o l'excursionista que culmina un cim complicat.
Es tracta d'una espècie molt poc abundant a casa nostra, que actualment està essent objecte de programes de reintroducció per tal de recuperar-ne la població.
Un regal de la natura que va posar el colofó a un matí genial que hagués estat encara millor si en Ramon i la Montse haguessin pogut apuntar-se a la sortida... Ja tenim excusa per tornar-hi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada