divendres, 27 de juny de 2014

Sortida a la tarda

Seguim en la línia d'intentar evitar les hores centrals del dia, i fem una escapada ràpida a la tarda-vespre amb en Miquel, a Esclet i Sant Gregori.
A Esclet hi veiem dues parelles diferents de capsigrany (Lanius senator). Sembla que és una espècie en regressió a Catalunya, però en aquest paratge hi deu trobar el que necessita (aliment i tranquil·litat), i que duri.







També hi veiem un mussol comú, al lloc de sempre, a més de picot verd, puputs, cornelles i d'altres.
Ens sorprèn un conill de bosc (Oryctolagus cuniculus) força confiat que se'ns acosta, sense por. Si per comptes d'anar armats amb telescopis hi anéssim amb escopetes, aquesta seria una bona foto per la necrològica del conill en qüestió...





Al capvespre anem cap a Sant Gregori, a un paratge on hi han enganyapastors (Caprimulgus europaeus) i sibocs (Caprimulgus ruficollis). Es tracta d'ocells insectívors, nocturns, i famosos pel seu camuflatge. Fan el niu a terra, entre les fulles seques, i són tan conscients de l'obra d'art que porten per plomatge que fins que hom no s'hi acosta a menys d'un metre, no fugen.
Abans que es faci fosc del tot, ens trobem amb un xot (Otus scops) que sembla que ha fet niu dins d'un suport de formigó de la línia elèctrica. El cable que es veu a la fotografia no és desproporcionadament gruixut (deu rondar els 2 cms. de diàmetre), el que passa és que el xot és molt petit! De fet, és el rapinyaire nocturn més petit de Catalunya.




Ja gairebé sense llum, comencem a sentir el reclam inconfusible de l'enganyapastors. Passats 20 minuts un exemplar ens passa ben a prop un parell de vegades, tan a prop que malgrat les condicions lumíniques li podem veure les marques blanques de la cua i les ales. Contents per poder-lo haver vist, donem la sortida per conclosa. 
És curiós, però últimament per anar a veure ocells o bé marxem de casa quan encara és fosc, o bé hi arribem que ja ho és...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada