dijous, 18 de setembre de 2014

Perdius blanques

Cansats però contents, aquest seria el resum de la jornada. 
Altre cop carregats amb tot els estris per intentar veure la perdiu blanca (lagopus muta), sortim encara de fosc a voltar pel Ripollès. No seria fins les 11:30 i a la última tartera que ens quedava per mirar abans de fer cap al cotxe, on vam poder-les veure.
Entre unes pedres, completament immòbils, hi havia un grupet de 4 exemplars, 3 de les quals portaven un transmissor. Totalment camuflades en l'entorn i totalment immòbils, passen desapercebudes a les mirades dels excursionistes que tresquen a prop.














Als Pirineus hi ha l'últim reducte del sud d'Europa. Es tracta d'una espècie molt escassa, protegida, declarada com a molt sensible i d'interès especial, i per aquest motiu el Departament d'agricultura, ramaderia i pesca en fa un seguiment. 
En cas de veure'n és molt important no destorbar-les ni acostar-s'hi massa. Tampoc difondre'n el lloc exacte de l'observació. Prou fotudes que estan les pobres com per haver d'aguantar la pressió de l'home...
En definitiva, una gran sort haver pogut contemplar aquesta joia de la fauna catalana!

També vam veure d'altres ocells de muntanya com voltors, còlits grisos, grassets de muntanya, etc. i un parell de gralles de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) força escandaloses:








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada