diumenge, 30 de novembre de 2014

Què passa als Aiguamolls?

Ja fa temps que els visitants habituals dels Aiguamolls de l'Empordà (i els no tan habituals també) hem notat una davallada important en la població d'ocells. Només cal parlar amb els ornitòlegs i amants de la natura que trepitgen el Parc des de fa anys per contrastar la sensació que avui en dia alguna cosa hi passa.
Les llacunes, abans farcides de tot tipus d'anàtides que hi venien a passar l'hivern, han degenerat en deserts d'aigua on amb prou feines, i amb sort, s'hi poden comptar unes desenes d'ànecs.
Temps enrere, podies estar hores en un sol aguait repassant cada racó de les llacunes sense por d'avorrir-te, perquè el nombre d'espècies i sobretot d'exemplars era molt alt. Avui en dia, si ho fas, corres el risc que se't passin les ganes d'anar a veure ocells per una temporada, i la gent, abans que avorrir-nos, preferim canviar d'activitat o de lloc on fer-la.
Però, en tot cas, que es redueixin les visites al parc és el més petit dels problemes, ja que allò que importa de veritat és la salut i la bona conservació d'un espai natural que havia estat referència i que, segons que sembla, ja no ho és.

Una vista del que es troba el visitant... Fotografia feta diumenge passat des de l'aguait del Bruel.

Altres temps, altres vistes. Fotografia feta des del mateix aguait, un mes de novembre de fa uns anys.

Anem a quantificar aquesta sensació de buidor de què parlem. Fa pocs dies s'hi va fer el cens d'aus hivernants. Es tracta d'una molt bona eina que permet fer-se una idea de la quantitat d'ocells que hi ha en una zona concreta. Doncs bé, si ens fixem en les dades dels ànecs i les fotges del cens d'enguany i les comparem amb les dades obtingudes en anys anteriors, en resulten la taula i la gràfica següents:



Per desgràcia, m'ha estat impossible trobar les dades corresponents al període 2011 - 2013. Si les trobo o algú me les facilita, actualitzaré la taula i les gràfiques. També dir que he comparat els cens de gener dels altres anys amb el de novembre d'aquest any. Si es fan públiques les del gener de 2015, també ho actualitzaré.




Sí, exacte. Les dades recolzen la sensació de buidor: hi ha una tendència molt marcada a la baixa. Per posar un exemple, aquest mes de novembre s'han comptabilitzat LA MEITAT d'exemplars que els 2005, i menys d'UNA TERCERA PART que els del 2002. 
Potser direu: "Aquest és un malpensat. Segur que hi ha hagut una regressió a nivell europeu o català, de manera que les males dades dels cens dels Aiguamolls no demostren que alguna cosa no funciona als Aiguamolls, sinó que demostren que alguna cosa passa a una escala més global". Bé, doncs comprovem-ho amb un exemple proper. Si agafem les dades dels cens dels mateixos anys de la província de Tarragona, on hi ha una altra de les zones humides de referència, el Delta de l'Ebre, i les comparem amb les dades dels Aiguamolls, n'obtenim el següent:


Un cop més, em manquen dades, així que els anys dels quals no tinc les dades de la província de Tarragona no estan representats al gràfic:



A la vista d'aquest resultat, estem tots d'acord que alguna cosa passa als Aiguamolls? Doncs no! Hi ha qui no hi està d'acord. Just després que es fes el cens d'aquest novembre, van aparèixer una sèrie de tweets d'organismes oficials, i creieu que es mostraven preocupats per la situació o que parlaven d'assumir un compromís per esbrinar què passa als Aiguamolls? No, amics i amigues. Jutgeu vosaltres mateixos:







Com que veig que està una mica perdut, un apunt per al CM del compte d' @agriculturacat: company, la fotografia mostra una nul·la diversitat. Una espècie no és diversitat, per molt que es tracti de cigonyes. Diversitat és això de la fotografia que pots veure una mica més amunt.
Si a la falta d'ocells hi afegim certes "anomalies" ocorregudes els últims temps, sembla que la cosa passa directament a fer pudor. A tall d'exemple, un mal dia del mes de maig de l'any passat van aparèixer els cadàvers d'unes daines amuntegats dins d'un contenidor d'escombraries a l'aparcament del Cortalet. Resulta que hi ha un excés de daines per l'absència de depredadors naturals. D'acord, doncs, que cal controlar-ne la població, però és necessari fer-ho disparant amb rifle a l'interior de les reserves i en unes dates en què ja han començat a criar els ocells? Llavors resulta que el bitó (“Nidificant escassíssim i molt localitzat” segons el SIOC) deixa de criar als Aiguamolls... I un cop fet el disbarat, no hi ha cap més lloc en tot el parc on amuntegar els cadàvers que no sigui el pàrquing del Cortalet? Puc imaginar què devien pensar els visitants aquell dia quan, a més a més de pagar 5€ per estacionar el vehicle en un lloc no vigilat, els van oferir la gratificant i educativa imatge d'una matança de daines. Un incentiu més per tornar-hi, segur!

6 de maig de 2013, el Cortalet

I què passa amb les polles blaves? Recordo que fa uns anys era d'allò més normal veure'n en cada visita. Avui en dia, troba'n una! Ho sé: els senglars i els visons americans en tenen bona part de la culpa, però se suposa que algú gestiona aquestes espècies, oi? La realitat és que tota la feina feta per reintroduïr la polla blava se’n ha anat en orris.

Un altre fet preocupant. Aquesta primavera he vist com deixaven pasturar els cavalls en camps on nidificaven els cames-llargues. Potser exagero o dic una bestiesa, però no pot passar que els cavalls trepitgin les postes d'aquests ocells que fan niu a terra? Atesa la gran extensió del parc, no hi ha cap altre lloc on posar-los a pasturar en aquells mesos?

Fixem-nos, també, en el cas del corriol camanegre. Aquesta espècie, en declivi a Europa i considerada d’interès especial i protegida a Catalunya, ha criat tradicionalment a les platges dels Aiguamolls. Avui dia, però, ja ha deixat de fer-ho a la platja de la Rubina. Llegiu aquest post per conèixer els detalls.

Ja vaig acabant. Em preocupen els fets que us he explicat, els rumors que corren sobre les batudes de senglars i daines a l'interior del parc i, també, els rumors sobre la pressió que hi exerceixen les búfales i les vaques que hi pasturen. Ara bé, no tinc cap evidència ni ho he vist directament i per tant no m'hi estendré. Però com que el meu interès no és altre que el de veure com els Aiguamolls recuperen l'esplendor perdut, no em puc estar de preguntar-me la raó de tot aquest cúmul de despropòsits.

Què està passant als Aiguamolls?

14 comentaris:

  1. Temes diversos:
    1- Els "dog-walkers" com a fector d'extinció del corriol camanegre a CAT. El que passa a la Rubina passa també al delta del Llobregat. És un tema important.
    2- Els senglars. A Collserola són un factor d'impacte sobre la vegetació herbàcia i molt possiblement desplaçant altra fauna per competència pels recursos. Al delta del Llobregat estan extinguint les orquídees. Sembla ser que han reduit la població en un 80%.
    3- Pressió de pastura: la pastura és neccessària per tenir espais amb vegetació herbàcia baixa. Tanmateix cal valorar la pressió de pastura i els efectes sobre la flora (biomassa i diversitat). Resta també conèixer l'efecte sobre els ocells que fan niu a terra (limícols, alàudids, etc..).Posiblement amb trampeig fotogràfic fora suficient per identificar culpables (senglars, cavalls, buàfals).
    4- Masses d'aigua: han canviat els poblaments de macròfits submergits, i de macroplancton? Aigua transparenta amb llits de potamogeton o sopa verda d'algues unicelulars?
    5- Toca, ara sí, un llenguatge tècnic per part de l'administració. Dels temps de la intuició arriscada d'en Sargatal (i que va funcionar), hem passat a un terennà més funcionarial però que encara no ha donat cap pas vers un llenguatge tècnic seriós i transparent. Quant hem d'esperar a que l'adminnistració comenci a aportar dades més serioses i a proposar projectes de ciència col·laborativa?

    Finalment dir que alucino amb la qualitat de les teves fotos!!! Felicitacions. lascurain@sgm.es

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep,
      1.- Anys ençà hi ha seguiment del corriol als Aiguamolls, i en el seu dia ja vàrem donar certes solucions al problema. El parc no sembla atendre a cap d’elles. Pots mirar-ho aquí: http://www.comiteempordanes.org/Publicacions/Annals_40_C_camanegre.pdf
      2.- El tema dels senglars, com el dels visons, és un factor negatiu molt difícil de controlar. En el cas del senglar, ara mateix la gestió en el seu control està lluny de solucionar el problema, i és més, està generant molt destorbs a la fauna dins les reserves integrals, amb la conseqüent reducció, tant d’hivernants com de nidificants.
      3.- La pastura ha de ser una eina de gestió, sempre ho ha sigut, però en el cas present, s’ha generat una marca comercial, i el parc s’ha tornat “boig” augmentant el pasturatge. Les conseqüències de tractors desbrossant, cotxes entrant a diari, etc.. comporten altra cop moltes molèsties.
      4.- Les poblacions de macròfits estan molt malmeses als Aiguamolls, ja que les entrades d’aigua a les Llaunes o a Palau, estan totalment contaminades per diferents productes fitosanitaris, ja siguin provinents de l’arròs o de granges pròximes.
      5.-El parc, i des de que hi ha el nou director, ha tingut una política totalment opaca amb tots els sentits. S’ha actuat de manera unilateral amb alguns temes, sense tenir previsió de les conseqüències en d’altres comunitats. S’ha prioritzat temes personals, i no el conjunt de la conservació en general, i un llarg etcètera…

      Elimina
    2. Bon dia Josep,
      Veig que estem d'acord: hi ha problemes amb gossos a les zones de cria, amb els senglars, amb les pastures i amb les dades i la gestió per part de l'administració. Com ho arreglem? Gràcies pel comentari!

      Elimina
  2. M'adhereixo a les felicitacions, especialment per les dades que aportes. Preocupant?, si.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Enric, molt preocupant. Ara cal veure què hi podem fer per posar-hi remei.

      Elimina
  3. Jo também he apreciat aquesta baixada de riquessa als Aiguamolls i em té preocupat. Será com altres baixares globals de les poblacions d'ocells com està passant smb insectivors i especies tan comunes com el pardal?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Oriol, gràcies pel comentari. Som molts els que ens n'hem adonat, senyal que no anem desencaminats. Crec que el comentari de l'Àlex Ollé dóna resposta a la teva pregunta, però també el gràfic comparatiu d'anàtides als Aiguamolls i a Tarragona. Cal que els que ens estimem el Parc i ens hem adonat que quelcom no va bé ho expliquem i difonguem perquè aquells a qui correspon, hi posin solució.

      Elimina
  4. En aquest sentit, és veritat que moltes comunitats d'ocells estan en regressió a nivell global, serveixi d'exemple el cas de les limícoles. No obstant, moltes aquàtiques que estan en franca regressió dins el PNAE, no ho estan en d'altres localitats de la Mediterrània occidental. Un bon exemple és la gran quantitat d'elles al delta de l'Ebre. És per tant important anotar i denunciar la poca tranquil•litat reiterada que hi ha dins les reserves integrals, donat l'extensa ramaderia i maneig d'aquesta i la caça d'ungulats; més si tenim present la reduïda àrea d'aiguamoll present.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si una part del problema és la caça dels ungulats per les molèsties que ocasionen als ocells, no seria possible caçar-los amb trampes o artilugis que no provoquin aquestes molèsties? Cal fer-ho amb rifles? Ho pregunto des del desconeixement... Gràcies

      Elimina
    2. Hi han alternatives activades com les gàbies en el cas dels senglars, però aquestes no semblen funcionar gaire bé. És lògic que el tir directe és el mètode més ràpid i eficaç. L’utilització d’un silenciador, tot i estar prohibit pel gran públic, si ho podrien aplicar els forestals, però l'inconvenient és la dispersió de la bala. No obstant, i em remeto a dades i articles ja publicats, a la que extreus X exemplars n'hi entren automàticament X de nous. Per tant no és un mètode vàlid, més tenint present que no sempre es guarda un tipus de veda a l’època més sensible per als nidificants, i que a l'hivern és una molèstia constant.
      Vist el que hi ha, no sorgeixen solucions fàcils al problema. Si està clar, que ara mateix és pitjor el remei que l'enfermetat. Sembla clar, que una de les vies seria pressionar la població del senglar fora de les reserves, i no en el seu interior.
      El tema del control de les daines és similar. Suposo que hi han moltes opinions al respecte, i totes són molt respectables. El que està clar altra cop, és la constant molèstia que ocasiona el seu control mitjançant la mort per tir dins les reserves, a l'estil senglar.

      Elimina
  5. Felicitats pels teus encertats comentaris, Joan. Porto 30 anys mirant ocells al PNAE i mai m'havia trobat amb una situació com l'actual. En anteriors etapes, i amb anteriors gestors, es van fer moltes coses bé i algunes de malament, però el balanç sempre havia estat possitiu. Crec que ara no es pot dir el mateix. Les RRII estàn plenes de bestiar domèstic, abans bùfales i ara vaques, i sovint s'hi veu gent amb escopetes amb l'excusa de controlar les poblacions de daines i senglars. Tot plegat, provoca gravíssimes molèsties a la comunitat d'ocells aquàtics. Actualment, al PNAE es prioritzen els interessos privats per davant la conservació. Si això hi afegim greus errors de gestió, com intentar convertir en un canyissar els estanys del Matà, tenim el que tenim, que no és res més que el que reflecteixen les teves dades. El PNAE ha deixat de ser un espai de referència per a ornitòlegs i públic en general. I el que és pitjor: està deixant de ser un refugi per als ocells. Calen canvis, i de manera urgent. Cinc anys és un temps més que suficient per a demostrar aptituds.

    Jordi Martí-Aledo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel comentari, Jordi. Preocupa molt això que dius. Com és possible que passi tot això i no s'hi trobi una solució? Si ho veiem els usuaris, també se'n deuen adonar els qui manen, no?

      Elimina
  6. Sóc un mer aficionat a la natura, dels que vam descobrir aquesta passió quan, de nens, van portar-nos als Aiguamolls i van revelar-nos els tresors que amagava el "recer vivent que ja de lluny enyoren tantes ales" i ens van parlar dels projectes il·lusionadors que hi havia per convertir-lo en un recer més acollidor encara. La lluita per salvar els Aiguamolls de la urbanització, i la victòria que en va seguir, crec que tots vam sentir-les com a nostres encara que no hi haguéssim participat. Després se'ns va oferir l'oportunitat d'aportar-hi el nostre granet de sorra a través dels campaments de natura i els camps de treball, de tal manera que es van crear vincles fortíssims amb el parc. D'aquí que, durant anys, cada cop el visitàvem, ens hi passegéssim amb un sentiment d'orgull, amb la sensació de qui és a casa. Però, d'un temps ençà, l'orgull ha donat pas a l'estranyesa i... a la buidor, i tant. Som uns quants, diria que molts, els que ens fem la pregunta que encapçala aquest post: Què passa als Aiguamolls?

    No sóc biòleg i em manquen coneixements tècnics. Una part interessada podria tractar de convènce'm que l'empobriment de l'avifauna és degut a causes alienes a la gestió del parc. Però tampoc sóc tan llec com per no saber que el pasturatge abusiu, el disparar rifles i ficar vehicles a les reserves en època de cria o durant l'hivernada es paga. I el cost és alt i és ben evident per a qualsevol que conegui els Aiguamolls d'abans i els vegi ara. Aquest post i els comentaris que ha generat són esclaridors i, almenys a mi, em fan témer que el parc no s'està gestionant com caldria.

    Toni G. Llorca.

    ResponElimina
  7. Como vecino y propietario de una masía dentro del parque natural quería haceros una reflexión,creo que el principal problema es la inacción de las autoridades del parque frente a los diversos Ayuntamientos.En los alrededores de mi casa se ha producido en los ultimos años lo siguiente:
    -Permitir por parte del ayuntamiento de L escala un restaurante dentro del parque sin ningun tipo de informe preceptivo del parque natural
    _permitir-despues su ampliación a mas de cien comensales y un parking para coches
    -no responder a diversos escritos pidiendo si disponia de licencia medioambiental
    -como consecuencia del ruido y la masificacion desaparición de numerosos nidos ,entre ellos rapaces que anidaban en un hueco de la pared de mi propia casa
    -la sobreexplotacion de los acuiferos-no hay agua corriente- no pensados para un restaurante de uso masivo ha producido en seis años un deterioro del agua que actualmente sale del pozo tan salada que practicamente es agua de mar
    -existencia de establecimientos abiertos al publico que no disponen de fosa septica y vierten directamente a las rieras del parque
    -puesto en conocimiento de las autoridades del parque,dejacion absoluta al parecer desanimados porque no se habia ampliado el espacio del parque
    -ni siquiera respuesta del ayuntamiento de LEscala a peticiones de analisis del agua de las rieras
    -matanza durante sólo el mes de Agosto de mas de 4.ooo aves en los alrededores de mi casa -entiendo el interes de los payeses que pueden ser perjudicados por las aves- con la increible situacion de encontrarme continuamente en mi jardin-de reducidas dimensiones-con aves malheridas sin ni siquiera respetar la proximidad de viviendas habitadas
    -lo mismo que lo anterior por estar todos los domingos oyendo continuamente tiros dentro del parque alrededor de mi casa
    -En definitiva creo que el parque es actualmente un negocio tolerado y amparado por los diferentes ayuntamientos y sin que la direccion del parque haga absolutamente nada
    -Es muy triste la degradacion del parque en los ultimos diez años y creo que la solucion es que la direccion del parque ejerza sus competencias con firmeza frente a los intereses particulares y la dejadez-por decir un termino suave- de los diferentes ayuntamientos a los que el parque solo les interesa para traer turistas pero no amantes de la naturaleza sino comedores de restaurantes. Prueben de llamar a los Agentes Rurales y ni siquiera cojen el telefono Espero que este comentario no moleste a nadie pero tenemos grandes leyes pero la realidad es que no se cumplen Saludos cordiales

    ResponElimina