dissabte, 1 de novembre de 2014

Un dia per recordar

Sortim de Girona a les 7:00, i aprofitant que són les festes de Sant Narcís anem a passar el dia pels voltants de Barcelona. 
Primera parada a la UAB, on a les 8:00 ens hi esperen en David i en Nico. 
Els darrers dies s'ha vist a uns arbres del campus un mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus), una raresa siberiana cada cop més abundant que per aquesta època està de pas a casa nostra. Com que ens feia il·lusió poder-lo veure, i aprofitant que en David estudia allà, ha accedit a fer-nos de guia per intentar trobar-lo. En menys de 10 minuts el localitzem, nerviós i incansable, en una petita arbreda entre dues facultats. Preciós!
Està acompanyat per un parell de mosquiters comuns i un raspinell. Sembla mentida la vida que hi ha a qualsevol racó on es deixin tranquils als animalons.
Sortint d'allà, en David i en Nico ens acompanyen a Viladecans, on  també s'ha vist una raresa: l'estornell rosat (Pastor roseus). Hem d'aprofitar que hem fer el viatge fins a la capital, no? Així que anem a veure si el localitzem.
Al poc de baixar del cotxe, en un dels grups d'estornells que enfoco amb el cata, apareix el bitxo en qüestió. Un exemplar juvenil, força semblant al juvenil d'estornell vulgar, però amb les ales més fosques i sobretot, amb el bec molt clar. Arribar i moldre: a les 10 del matí ja havíem vist dues espècies poc freqüents!
Aprofitem que encara queda força per l'hora de dinar per anar al Delta del Llobregat, que està a tocar d'on hem vist l'estornell rosat.
Allà ens trobem amb un "espectacle" al que, afortunadament,  no estem acostumats els que no freqüentem la zona. Presenciem bocabadats com a dins els aguaits la gent parla alt, crida i es comporta talment com si estiguessin a un bar. I no parlo de "domingueros" (als quals es pot arribar a disculpar perquè al no ser usuaris habituals d'aquests espais naturals, potser no en saben les normes bàsiques de comportament), parlo de gent que en nota i fan notar que hi són cada setmana! 
D'acord amb que els avions passen molt a prop i fan molt soroll, però cal que tota la gent de l'aguait s'assabenti de la ISO amb la que estàs tirant en aquell moment? Quina llàstima no saber gaudir de la pau i la tranquil·litat que es respira dins d'un aguait en silenci, contemplant la natura.
El fet és que en aquell mateix aguait vam tenir la sort de poder veure de ben a prop una cotxa blava (Luscinia svecica).







També vam tenir de model una cuereta blanca vulgar (Motacilla alba), un ocell molt comú però que destil·la delicadesa i elegància com pocs.



Per acabar de reblar el clau, i aprofitant ja les últimes llums del dia, ens vam passar per l'estany de Sils a veure la polla pintada (Porzana porzana). De nou seguia al mateix lloc on se la veu últimament, i estava també acompanyada per un rascló força confiat i un parell de polles d'aigua.
Penjo una foto moguda i desenfocada, però que val la pena per veure la diferència de mides entre la polla pintada i la d'aigua:



Ja per acabar, una del rascló confiat i un petit vídeo com a divertimento:






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada