divendres, 27 de juny de 2014

Sortida a la tarda

Seguim en la línia d'intentar evitar les hores centrals del dia, i fem una escapada ràpida a la tarda-vespre amb en Miquel, a Esclet i Sant Gregori.
A Esclet hi veiem dues parelles diferents de capsigrany (Lanius senator). Sembla que és una espècie en regressió a Catalunya, però en aquest paratge hi deu trobar el que necessita (aliment i tranquil·litat), i que duri.







També hi veiem un mussol comú, al lloc de sempre, a més de picot verd, puputs, cornelles i d'altres.
Ens sorprèn un conill de bosc (Oryctolagus cuniculus) força confiat que se'ns acosta, sense por. Si per comptes d'anar armats amb telescopis hi anéssim amb escopetes, aquesta seria una bona foto per la necrològica del conill en qüestió...





Al capvespre anem cap a Sant Gregori, a un paratge on hi han enganyapastors (Caprimulgus europaeus) i sibocs (Caprimulgus ruficollis). Es tracta d'ocells insectívors, nocturns, i famosos pel seu camuflatge. Fan el niu a terra, entre les fulles seques, i són tan conscients de l'obra d'art que porten per plomatge que fins que hom no s'hi acosta a menys d'un metre, no fugen.
Abans que es faci fosc del tot, ens trobem amb un xot (Otus scops) que sembla que ha fet niu dins d'un suport de formigó de la línia elèctrica. El cable que es veu a la fotografia no és desproporcionadament gruixut (deu rondar els 2 cms. de diàmetre), el que passa és que el xot és molt petit! De fet, és el rapinyaire nocturn més petit de Catalunya.




Ja gairebé sense llum, comencem a sentir el reclam inconfusible de l'enganyapastors. Passats 20 minuts un exemplar ens passa ben a prop un parell de vegades, tan a prop que malgrat les condicions lumíniques li podem veure les marques blanques de la cua i les ales. Contents per poder-lo haver vist, donem la sortida per conclosa. 
És curiós, però últimament per anar a veure ocells o bé marxem de casa quan encara és fosc, o bé hi arribem que ja ho és...

dimarts, 24 de juny de 2014

Arriba l'estiu a casa nostra, i amb ell les calorades. Hem d'adaptar els horaris de les sortides a l'estació en la que ens trobem, ja que a aquestes alçades a les 11:00 AM ja es fa dur estar sota el sol, i hem d'allargar la jornada pel matí per tal de poder estar unes poques hores mirant ocells. Això vol dir que toca matinar encara més, i a les 6:30 ja estàvem als aiguamolls.
Arribar d'hora té l'avantatge de poder presenciar el que nosaltres anomenem "l'hora màgica". Amb les primeres llums del dia els ocells es mostren més actius i és més fàcil veure´ls i sentir-los, i cal aprofitar-ho. 
En aquest context, només baixar del cotxe en sentim reclamar un que fa dies que busquem: la boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon), que es mostra molt confiada i ens deixa gaudir-ne força estona de molt a prop.





A més, també es deixen veure unes quantes boscarles de canyar, un martinet menut volant amunt i avall (no hi ha maneres de veure'l parat aquest any...), un cucut, un oriol, etc.
Donem una volta pel Matà buscant un rasclet que fa dies que ronda per allà. Ens trobem amb en Grabi, l'Eikel i en Miquel Bonet, que també el busquen. Al cap d'una estona nosaltres desistim i decidim marxar. Diria que ens va faltar una mica de paciència, ja que mitja hora després d'anar-nos-en, ells el van poder veure prou bé!
Nosaltres anem cap a Verges, on fa uns dies s'hi van veure uns quants falcons de la reina. Un cop arribats divisem uns 5 ó 6 falcònids volant junts, però estan molt lluny per poder-los identificar, així que GPS en mà comencem a recòrrer camins i caminets entre Verges i Jafre per poder-nos-hi acostar. Al final aconseguim fer-ho, i en veiem un parell prou bé: falcó de la reina fase clara.
Quina setmana tan monàrquica!

dissabte, 21 de juny de 2014

Els cignes del cortalet

Aquesta primavera han criat a l'estany del Cortalet una parella de cignes muts (Cygnus olor), concretament hi vaig comptar 5 polls. Es nota en els cignes adults un comportament diferent a d'altres èpoques de l'any: estan molt més atents que de costum, cosa que es fa patent quan algun dels polls s'allunya alguns metres del grup.
Sobta veure aquest estany a la primavera, ja que tota la extensió que a l'hivern està repelada de vegetació i plena d'oques i ànecs, ara és un immens prat verd, amb una vegetació alta i frondosa.
A part de la família de cignes poca cosa més hi havia. El que més m'ha cridat l'atenció ha estat una solitària xivita (Tringa ochropus).









dijous, 19 de juny de 2014

Dansa d'aparellament del cabussó emplomallat

Arribes de bon matí a l'aguait. Som al mes de març, i aparentment tot està en calma, tot és normalitat. De cop i volta una parella de cabussons emplomallats (Podiceps cristatus) decideix que el millor lloc de tot l'estany per fer la seva particular dansa de festeig és just al davant teu.
Us deixo amb la seqüència dels fets. Sobren les paraules:






















dimecres, 18 de juny de 2014

Una de rasclons

D'entre el canyissar, com qui no vol la cosa, ha sortit aquest juvenil de rascló (Rallus aquaticus), i s'ha posat a picotejar prop d'una polla d'aigua adulta, com imitant-la.
Es nota que és jove, ja que he pogut gaudir d'ell durant uns 10 minuts, aliè a la meva presència i això en un adult no m'hi he trobat mai: sempre es mostren molt esquerps i cautelosos. 





Pel que m'ha explicat l'Alfons, es tracta d'un poll nascut aquest any. Això significa que ha nascut als Aiguamolls (una bona notícia pel parc), i degut al seu desenvolupament dedueixo que ha nascut fa un cert temps.

dimarts, 17 de juny de 2014

Fotografiant ocells comuns

De vegades ve de gust fotografiar ocells dels que acostumem a veure sovint, als quals de vegades no els dediquem ni un cop d'ull amb els prismàtics. Aquest, però,  no és el cas. 
El fet és que volia fer proves amb una càmara. M'era absolutament igual si al davant hi tenia un escuraflascons o un pardal, simplement tenia ulls per remenar l'aparell en qüestió i provar coses noves per poder-li treure el màxim rendiment en futures ocasions.
Aquí va el resultat: tudó (Columba palumbus), i tòrtora turca (Streptopelia decaocto), a l'Estany de Sils.






dimecres, 4 de juny de 2014

Època de falcó cama-roig

Darrerament s'han vist un reguitzell de falcons cama-rojos (Falco vespertinus), que estan de pas migratori per les nostres contrades. Una vertadera obra d'art de la natura, amb una aparença fràgil però que alhora ens recorda que es tracta d'un rapinyaire. Per desgràcia no he sabut ni pogut captar gens bé aquesta bellesa... Malgrat tot, comparteixo les fotografies perquè hom se'n pugui fer una idea.
En aquest sentit és molt recomanable el post d'en Ramon Aguilar al seu blog amb fotografies com Déu mana d'aquests animalons.


Femella immadura, a Esclet


Mascle adult de primer estiu, a Castelló d'Empúries


Femella immadura, també a Esclet


dilluns, 2 de juny de 2014

Sortida al Ripollès amb premi (i dels grossos)

Quedem amb en Miquel per anar a fer una matinal a la muntanya, en Ramon no pot apuntar-se. A l'hora de dinar hem de ser a casa, així que a les 8:00 AM ja som a 1:45 hores de casa. La cosa pinta bé: de camí ens hem parat a un parell de llocs on sembla que hi ha merla d'aigua (Cinclus cinclus), i en ambdós llocs la veiem. Primer un adult, una mica lluny, i després un adult alimentant un poll, molt a la vora.
Arribem al parking d'un restaurant per fer el cafè preceptiu, i confirmem que el dia ha de ser bo per nassos: un estol de trencapinyes (Loxia curvirostra) es posen a 10 metres durant un quart d'hora, i un cucut (Cuculus canorus), i un parell d'escorxadors (Lanius collurio) es deixen veure prou bé.




Acabem el cafè i anem al primer dels llocs escollits. Piules dels arbres, sit negre, pinsà borroner, àguiles marcenques, molts voltors comuns, verderoles, aloses, gratapalles... i fins a 3 tallarols grossos (Sylvia borin), que podem veure i sentir cantar perfectament.
En aquell moment ja podríem donar el matí per amortitzat, però ens enfilem una mica més, en busca de més teca. Apareixen els còlits grisos (moltíssims), un aufrany que en Miquel no està a temps de veure per qüestions que ara no vénen al cas, i força grassets de muntanya. Quina diferència en el plomatge, acostumats com estem a veure'ls a l'Empordà a l'hivern!
Més amunt cruixidells, roquerols, pinsans comuns, un pardal de bardissa cridaner, i fins i tot un parell de marmotes i d'isards.
Ara sí que toca fer un pensament, i anem desfent mica en mica el camí, no sense estar alerta al que es mou. Quan ja estem a prop del lloc on hem fet la primera parada i mentre anem escrutant els camps, hi ha quelcom al meu costat de camí que em crida l'atenció i paro el cotxe. Un cop d'ull amb els prismàtics i a l'instant ens diem mútuament: "Perdiu xerra!" 


Perdiu xerra (Perdix perdix)

Aquesta sí que no ens la esperàvem, i a molt pocs metres del cotxe! Tenim clar que si obrim les portes per treure els telescopis i poder observar-la bé i fotografiar-la, marxarà. Així doncs, optem per desmuntar el telescopi del trípode, i recolzant-lo a la finestreta aconseguim fer-li tantes fotos com volem, mentre deixem anar cada mig minut un "ohhh..." d'admiració i gaudi. M'imagino que la sensació que ens va provocar deu ser com la del boletaire que troba una clapa de 30 pinetells, com la del pescador que admira un banc de tonyines menjar o l'excursionista que culmina un cim complicat.
Es tracta d'una espècie molt poc abundant a casa nostra, que actualment està essent objecte de programes de reintroducció per tal de recuperar-ne la població.
Un regal de la natura que va posar el colofó a un matí genial que hagués estat encara millor si en Ramon i la Montse haguessin pogut apuntar-se a la sortida... Ja tenim excusa per tornar-hi.