divendres, 26 de setembre de 2014

Una de rapis a l'Empordà

Hi ha ocells que hom està acostumat a veure "malament": o volant ràpid o des de molt lluny, així que quan el pots contemplar de força a prop i a sobre parat, el gaudeixes d'allò més. 
La llum, el fons i les fotografies en sí són realment dolentes, però són un testimoni de la bellesa del falcó pelegrí (Falco peregrinus):







Per fotografies dolentes que no quedi: difícil penjar-ne una de més desastrosa, però l'espècie es mereix un reconeixement: una àguila pescadora (Pandion haliaetus) que fa uns dies que ronda per Vilaüt, on hi deu haver fet una parada en la seva migració.





dijous, 18 de setembre de 2014

Perdius blanques

Cansats però contents, aquest seria el resum de la jornada. 
Altre cop carregats amb tot els estris per intentar veure la perdiu blanca (lagopus muta), sortim encara de fosc a voltar pel Ripollès. No seria fins les 11:30 i a la última tartera que ens quedava per mirar abans de fer cap al cotxe, on vam poder-les veure.
Entre unes pedres, completament immòbils, hi havia un grupet de 4 exemplars, 3 de les quals portaven un transmissor. Totalment camuflades en l'entorn i totalment immòbils, passen desapercebudes a les mirades dels excursionistes que tresquen a prop.














Als Pirineus hi ha l'últim reducte del sud d'Europa. Es tracta d'una espècie molt escassa, protegida, declarada com a molt sensible i d'interès especial, i per aquest motiu el Departament d'agricultura, ramaderia i pesca en fa un seguiment. 
En cas de veure'n és molt important no destorbar-les ni acostar-s'hi massa. Tampoc difondre'n el lloc exacte de l'observació. Prou fotudes que estan les pobres com per haver d'aguantar la pressió de l'home...
En definitiva, una gran sort haver pogut contemplar aquesta joia de la fauna catalana!

També vam veure d'altres ocells de muntanya com voltors, còlits grisos, grassets de muntanya, etc. i un parell de gralles de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) força escandaloses:








diumenge, 14 de setembre de 2014

Territ pectoral als Aiguamolls

Dilluns ens vam assabentar que s'havia vist un territ pectoral (Calidris melanotos) als Aiguamolls, una espècie d'aquelles que no es veuen sovint a Catalunya, així que dimarts vaig anar-hi per intentar-lo veure.
Només d'arribar em vaig trobar amb en Richard Green, a qui havia conegut uns mesos enrere mirant ocells i que també l'estava buscant. No vam tardar molt a localitzar-lo, entre batallaires, territs menuts i valones. En vam poder gaudir gairebé una hora, però com que ja era mig matí i la calor distorsionava molt la imatge, no va haver-hi manera de fer-li ni una sola fotografia digna...














diumenge, 7 de setembre de 2014

Corriol pit-roig als Aiguamolls

El divendres 5, en Ramon Aguilar va localitzar 3 corriols pit-roig als Aiguamolls, i el dia següent ens hi vam passar. 
Vam tenir la sort de poder-los veure prou bé. Curiosament un d'ells tenia el bec punxegut, com si tingués una malformació similar a la de l'estornell vulgar que vam veure al Matà un mes enrere.
Penjo diferents captures de l'individu en qüestió: 









Ara un parell fotos dels exemplars "normals":





També ens vam deixar caure pel Matà, on hi havia força varietat d'espècies. A destacar la quantitat de limícoles i ocells aquàtics concentrats a l'únic punt on hi ha una mica d'aigua en tota la zona.

Becadell comú (Gallinago gallinago)

Gamba verda (Tringa nebularia). Aquest exemplar em va fer dubtar degut al color groc de les potes

Desgraciadament, vam veure un exemplar de becplaner amb una boia de pesca enredada al bec. Com s'aprecia, el fil de pescar li està provocant ferides importants. Vam avisar als Agents Rurals perquè fessin el que veiessin oportú.


El més senzill en aquest cas és culpar als pescadors esportius d'irresponsables per no recollir o no estar prou pendents dels seus estris de pesca. Com a pescador esportiu que sóc, puc assegurar que que el propietari d'aquesta boia no la va abandonar a la natura expressament, ja que aquestes boies no són precisament barates, i no s'abandonen perquè sí. 
El que acostuma a passar és que es trenca la línia (ja sigui per un peix, per un embolic o que l'ham es queda enganxat al fons o alguna branca) i el pescador, des de terra, no pot recuperar la boia amb l'ham i el fil de pescar. Què més voldria ell que recuperar-ho tot!
No tots els pecadors embruten el medi i els que ho fan, tot sovint és fortuïtament.

dilluns, 1 de setembre de 2014

Corriol pit-roig a la muntanya

Sortida durilla la d'aquest dissabte amb en Miquel i en Grabi. La idea era pujar al Pic de la Dona (2.700 metres) per intentar veure el corriol pit-roig, la perdiu blanca i el que se'ns creués pel camí. La excursió en sí no és extremadament dura (3,5 kms de distància fins al pic i 600 metres de desnivell), però fer-ho carregat amb el cata i el trípode per poder fer les fotos i llevar-se a les 4:00 per començar a caminar abans que els excursionistes, fan que la cosa es compliqui una mica.
El fet és que vam poder veure 5 corriols pit-roig (Charadius morinellus): 3 de primer any i 2 adults. 
Ja m'havien explicat l'especial habilitat que tenen aquests bitxos per camuflar-se, però crec que fins que ho experimentes a la pròpia retina no ho acabes d'entendre del tot. Teniem el grup de 5 exemplars a uns 10 metres de distància, pràcticament no hi havia vegetació on es poguessin amagar, i tot i buscar-los amb prismàtics reconec que em va costar força trobar-los.

Un dels adults en qüestió


Un de primer any




De les perdius blanques ni rastre, o sigui que ja tenim excusa per tornar-hi a anar!