dimecres, 31 de desembre de 2014

Llúdriga

Trobada de 45 minuts amb una llúdriga, al Fluvià. Una delícia veure-la pescant per després cruspir-se tranquil·lament les captures a uns troncs que estaven flotant. Suposo que és una zona amb una gran abundància de peixos, ja que en el temps que la vaig estar veient va pescar 6 ó 7 peixos, alguns d'uns 30-40 cms. 
























Deixo un petit vídeo del banquet:




divendres, 26 de desembre de 2014

Sit blanc a la platja de Can Comas

Dissabte al matí mentre érem als Aiguamolls, en Ricard va trobar un sit blanc (Plectrophenax nivalis) a la platja de Can Comas. Dues setmanes abans ja se-n'havia vist un per la mateixa zona, però que jo sàpiga no s'havia relocalitzat. 
És una d'aquelles espècies que es veuen gairebé cada hivern, però de forma escassa: hi han unes poques cites cada any, normalment a tocar del mar o a muntanyes de certa alçada. 
Comenta l'Àlex Ollé (que ja havia escrit sobre el tema al seu blog, fa justament un any) que normalment a Catalunya hi arriba la subespècie insulae. Els exemplars d'aquesta subespècie es diferencien de la nivalis per unes llistes fosques a les supracobertores caudals. L'exemplar en qüestió no té aquestes llistes, així que seria de la ssp nivalis, i per tant sembla que seria una de les primeres cites documentades d'aquesta subespècie a Catalunya.
El cas és que són ocells confiats i es deixen acostar força, cosa que fa que l'observador pugui gaudir-ne, sempre mirant de no causar-li molèsties innecessàries, clar. 







dilluns, 22 de desembre de 2014

Corb marí pigmeu als Aiguamolls

El passat 13 de desembre en Gerard Dalmau i l'Elisabet Tetas van trobar un corb marí pigmeu (Phalacrocorax pygmeus) als Aiguamolls. És la primera cita per Catalunya i Espanya d'aquesta espècie.
Es tracta d'una raresa, una espècie que té el seu límit de distribució occidental a Itàlia, i que es troba principalment a Grècia, Turquia, Romania, Rússia, Iran i el sud-est asiàtic. Els darrers anys s'han citat exemplars a França, i a l'hivern 2011-2012 n'hi va haver un al Rosselló.
De mida petita (pràcticament la meitat que un corb marí gros), es distingeix d'aquest i del corb marí emplomallat pel bec curt, robust i sense coloracions grogues, i també per la llarga cua que té. 
De moment s'està veient diàriament a la Massona, a uns tamarius que utilitza de dormider. Sembla que és de costums fixes: a primera hora marxa dels tamarius per anar cap a la Rogera, i torna a última hora per dormir, no sense fer alguna aparició estel·lar durant el dia per la Massona.
Per llegir el relat d'en Gerard i més informació, cliqueu aquí.
Us deixo unes fotos testimonials i com no, un vídeo.






Comparativa de mides: el corb marí pigmeu és el que està al centre de la imatge, i a dreta i a esquerra hi té 2 corb marins grossos. També es veu més petit que els coll-verds de l'aigua.

Una típica imatge de com està d'amagat al dormider l'individu en qüestió. Cal una mica de fe per creure-s'ho...

Per últim, el vídeo. Molt important que cliqueu a "VEURE EN HD"per aprofitar la poca qualitat que té! Crec que el més interessant d'aquest petit enregistrament és que en un moment determinat, un corb marí gros que està al darrera del pigmeu, mou el cap. Una bona manera de fer-se la idea de la diferència de mides entre ambdós corb marins.



dijous, 11 de desembre de 2014

Miscel·lània

Deixo un petit recull de les fotografies no publicades darrerament:

Blauet a l'Estany de Sils (02/12/2014)

El mateix blauet, poc abans de regurgitar una egagrópila (02/12/2014)

Morell de plomall, també a l'Estany de Sils (02/12/2014)

Cigonya negra, als arrossars de la Gallinera (28/11/2014)

Cuereta blanca vulgar, Fageda d'en Jordà

Esquirol, Fageda d'en Jordà




Pica-soques blau (Sitta europaea), Fageda d'en Jordà



dissabte, 6 de desembre de 2014

Bitó, calàbria petita i bec de serra mitjà

Dijous l'Albert Burgas va trobar una calàbria petita (Gavia stellata) i un bitó comú (Botarus stellaris) al Ter Vell, a la bassa del davant de l'observatori, i també un bec de serra mitjà (Mergus serrator) al port de l'Estartit. Les tres són espècies que fan il·lusió veure, així que -aprofitant que ho tenim relativament a prop- ens hi hem acostat.
Allà hi hem coincidit amb en Ramon, la Fúlvia i en Joan, i amb en Quim i família. Afortunadament, la cosa ha donat força de sí:





Al final no hem vist un bitó, sinó 2 exemplars diferents. Els hem vist volar amb pocs minuts de diferència des d'extrems oposats del canyissar. Hem tingut la immensa sort que a un d'ells li hagi vingut de gust passejar-se força a prop de l'aguait sense cap tipus de pudor... Qui ho hauria dit, d'un ocell tan esquerp com ell.










Finalment, al port de l'Estartit hi hem vist el bec de serra mitjà i una merla blava (Monticola solitarius), parada al damunt de l'escollera.