diumenge, 26 d’abril de 2015

Mosquiter xiulaire

Segur que ni són les fotografies més vistoses d'aquest blog, ni les més ben enfocades, ni tan sols tenen una bona composició, però són les que més satisfacció m'han donat fins al moment. Diuen que la satisfacció és directament proporcional a l'esforç invertit per aconseguir quelcom, i en aquest cas puc donar fe que així ha estat.
El mosquiter xiulaire (Phylloscopus sibilatrix) és un d'aquells migrants que durant unes setmanes es troba amb certa facilitat a força indrets. Fins aquí res d'anormal o extraordinari... El problema està en fotografiar-lo, i concretament fer-ho amb digiscoping.



És un d'aquells ocellets que no paren quiets ni per dormir: un malson pels digiscopers, capaç de fer-te acabar la paciència als pocs minuts d'intentar-lo enfocar. 
Doncs bé, amb aquestes premisses vaig plantar el telescopi prop de l'arbre on s'hi estaven 2 d'aquests mosquiters i amb l'ajuda inestimable de l'Àlex ens vam estar uns 45 minuts perseguint-los amb l'objectiu. El bo de l'Àlex m'anava guiant: "Ara ha baixat a la branca de sota, més a la dreta", i "Mira, ara està preciós, a l'esquerra del tot!". Un servidor anava com un boig mirant a través de l'LCD de la càmera, intentant enfocar i alhora enquadrar a l'individu en qüestió. Quan per fi el veia enfocat i enquadrat, sortia disparat cap a una altra branca abans que hagués tingut temps de fotografiar-lo, i així una vegada i una altra... 


Al final alguna va quedar prou bé i servirà com a record que allò que costa, val la pena.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada