diumenge, 24 de maig de 2015

Tramuntana

Tan bon punt els pagesos comencen a inundar els arrossars de Pals, centenars d'ocells fan acte de presència per buscar-hi aliment. Coincideix amb la migració de força limícoles que de ben segur que agraeixen poder fer parada i fonda allà.
Tot i que per a ells és una dificultat que els pot costar de superar, la tramuntana es converteix en manà caigut del cel pels birders. Els ocells es veuen obligats a parar tot esperant que les violentes ràfegues minvin, cosa que en facilita l'observació. Mirant pel seu bé hauriem de voler que els anticiclons es situessin a les rutes migratòries durant tota la primavera per tal d'afavorir-los, però si no és així, per què no aprofitar-ho? Així doncs, i contràriament al que es pot pensar, quan hi ha males condicions meteorològiques és quan cal aprofitar per anar a mirar ocells.

Una valona (Tringa glareola) aguantant estoicament el vendaval. Fixeu-vos en les micro-onades que genera la tramuntana...

És clar que és una prova de foc, quelcom necessari per millorar l'espècie i contribueix al procés de selecció natural, però quan els veig esgotats, patint per mantenir-se drets, tinc el cor dividit.
El millor, com sempre, és deixar que la natura faci la seva feina, que prou bé que ho fa. 

Valona (Tringa glareola) amb el bec "tenyit" per llims. Cal tenir en compte que es pot donar aquesta circumstància si no volem caure en errors d'identificació en limícoles.

Arrecerats als camps hi havia territs variants, bec-llargs, menuts, un parell de becs d'alena, corriols grossos i cama-negres, i batallaires, però les més nombroses eren les valones.




Corriol gros (Charadius hiaticula), mascle. La postura delata la velocitat del vent.


Gamba roja pintada (Tringa erythropus), mudant a plomatge nupcial.



Família de coll-verds







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada