diumenge, 3 de gener de 2016

Becada

Hi ha dies que l'ornitologia et dóna sorpreses, d'aquelles que no esperes i et fan il·lusió.
Aquest post va d'una d'aquestes vegades, de quan estàs intentant veure un ocell complicat de veure iresulta que no tan sols el veus.
El fet és que estava intentant creuar-me, de nit, amb una becada (Scolopax rusticola). És una espècie que rep una pressió cinegètica important i que està en regressió. Per culpa de la caça, que posseeix un dels plomatges més críptics que un ocell pot tenir i que es mostren més actives de nit que de dia, és francament complicat veure'n.
Vaig decidir provar sort dins del cotxe, passejant poc a poc per un entorn on se'n veuen cada any. Aconseguir veure'n una mentre arrancava el vol hagués estat tot un èxit, però la cosa va anar més enllà. 

En un dels revolts, i a pocs metres d'on em trobava, els fars del cotxe van il·luminar un animal que es movia poc a poc i ajupit a terra. Primer vaig pensar que seria un conill que, enlluernat, s'havia arraulit per intentar passar desapercebut però de seguida vaig veure que es tractava d'un ocell: la becada que estava buscant.







El fet és que es va quedar allà ajupida durant una bona estona, així que vaig decidir provar quelcom que ni m'havia plantejat: fotografiar-la. Com que no entrava dins dels plans poder veure-la tan bé, tenia guardat al portamaletes tot l'equip de digiscoping, desmuntat. Així doncs, vaig obrir la porta del cotxe a poc a poc, pensant-me que la becada marxaria espantada, però no va ser així, i vaig poder obrir el portamaletes, muntar el cata al trípode, acoblar la càmera i situar-me tranquil·lament al costat del cotxe. A tot això ella seguia a escassos 10 metres del cotxe, movent-se lleugerament però sense immutar-se aparentment per la meva presència. 













6 comentaris: