dissabte, 23 de juliol de 2016

La perdiu i la perdiguera


En una de les hores de dinar emprades no a dinar sinó al birding, vaig tenir la sort que a una parella d'àguiles cuabarrades (Aquila fasciata) els vingués de gust passar per sobre meu. Dic sort perquè es tracta d'una espècie en perill crític a Catalunya, i són comptadíssimes les parelles que hi han a tota la província de Girona. L'individu en qüestió portava una presa agafada a les potes, molt probablement per alimentar als polls del niu. Per la mida de la víctima podria tractar-se de força espècies, però veient la densitat de tudons que hi havia a la zona segurament es tractés d'un d'aquests.

Les secundàries uniformement fosques indiquen que es tracta d'un individu adult.











D'altra banda, quan ja marxava de la zona, em vaig topar amb una parella de perdius al mig del camí. Va ser curiós creuar-se en pocs minuts de diferència amb perdius i àguiles perdigueres (un dels altres noms que rep aquest rapinyaire). De ben segur que la presència de les perdius ajuda i molt a que hi siguin també les àguiles, i si no se-'ls donés caça encara es podria afavorir més l'estatus de les perdigueres. A més, veure una perdiu passejar lliurement pels camps i poder gaudir del seu vistós plomatge, és un regal pels ulls...







2 comentaris:

  1. Molt bon escrit, Joan, com sempre.
    La perdiguera ha tornat al genere Aquila. La calçada s'ho estan pensant.

    ResponElimina
  2. Gràcies Alfons! Vaig veure que al llibre d'en Forsman estava com a Aquila, però com que al SIOC estava com a Hieraaetus, ho vaig deixar així. Ho corregeixo. A on trobes les actualitzacions?

    ResponElimina