dijous, 12 de gener de 2017

Territ variant

Deixo un recull d'algunes fotografies de territs variants (Calidris alpina). Com a curiositat, un dels exemplars portava una anella de lectura a distància a una pota i una de metàl·lica a l'altra. Sembla que va ser anellat a Polònia, a la desembocadura del Vistula, tot i que no m'han confirmat la informació.
Quan els ocells es poden veure de tan a prop, es descobreixen detalls que en altres circumstàncies serien difícilment apreciables. És el cas de la primera fotografia, on es veu a un dels territs rascant-se el cap. No us crida l'atenció el bec? Sembla que les dues parts del bec no siguin paral·leles... i així és. 
Resulta que alguns ocells, concretament alguns limícoles, tenen la capacitat de poder doblegar la punta del bec cap amunt o cap avall. Això els permet ser més efectius a l'hora d'atrapar les seves preses entre el fang. D'aquesta manera ténen més sensibilitat a la punta del bec, i poden reaccionar millor si detecten un invertebrat que mira d'escapolir-se. La desgràcia per l'observador és que aquesta facultat acostumen a utilitzar-la quan el bec és dins del fang, o sigui que encara que estiguem observant l'ocell, ni ens n'adonem que té el bec "tort". A aquesta facultat se-n'hi diu "rincocinesis" en castellà (en desconec el mot català).













































2 comentaris: