Sobre mi

Malalt d'ocells des que era un tap de bassa. Gairebé cada cap de setmana planejàvem una sortida per mirar ocells, ara aquí, ara allà. 
Mai podré estar prou agraït a en Ramon, en Xavier, en Jaume i tants d'altres "adults" d'aquells temps que ens portaven als llocs, ens aguantaven i satisfeien les nostres ànsies de veure ocells, però que sobretot ens ensenyaven a estimar-los i respectar-los. D'ells vaig aprendre la major part del que sé d'aquests animalons, i a ells els dec la meva afició i una part del que sóc com a persona i per tant, els dec molt. Gràcies!
Sense haver-hi un per què clar, a la post-adolescència em vaig curar d'aquesta malaltia (cosa de la qual m'arrepenteixo massa sovint), i no ha estat fins fa poc que he tornat als orígens. Això sí, aquest cop el diagnòstic és greu: sembla que és crònic, i espero que infecciós.

1 comentari:

  1. Por si fuera interesante o de utilidad para ti, para tus compañeros de rutas o para los lectores de tu web, tengo publicado el siguiente blog:
    plantararboles.blogspot.com.es
    Un manual sencillo para que los amantes de la naturaleza podamos reforestar, casi sobre la marcha, sembrando semillas producidas por los árboles y arbustos autóctonos de nuestra propia región.
    Salud,
    José Luis Sáez Sáez

    ResponElimina