Ja fa temps que els visitants habituals dels Aiguamolls de l'Empordà (i els
no tan habituals també) hem notat una davallada important en la població
d'ocells. Només cal parlar amb els ornitòlegs i amants de la natura que trepitgen
el Parc des de fa anys per contrastar la sensació que avui en dia alguna cosa hi
passa.
Les llacunes, abans farcides de tot tipus d'anàtides que hi venien a passar
l'hivern, han degenerat en deserts d'aigua on amb prou feines, i amb sort, s'hi
poden comptar unes desenes d'ànecs.
Temps enrere, podies estar hores en un sol aguait repassant cada racó de
les llacunes sense por d'avorrir-te, perquè el nombre d'espècies i sobretot
d'exemplars era molt alt. Avui en dia, si ho fas, corres el risc que se't
passin les ganes d'anar a veure ocells per una temporada, i la gent, abans que
avorrir-nos, preferim canviar d'activitat o de lloc on fer-la.
Però, en tot cas, que es redueixin les visites al parc és el més petit dels
problemes, ja que allò que importa de veritat és la salut i la bona conservació
d'un espai natural que havia estat referència i que, segons que sembla, ja no
ho és.Una vista del que es troba el visitant... Fotografia feta diumenge passat des de l'aguait del Bruel. |
![]() |
Altres temps, altres vistes. Fotografia feta des del mateix aguait, un mes de novembre de fa uns anys. |
Anem a quantificar aquesta sensació de buidor de què parlem. Fa pocs dies s'hi va fer el cens d'aus hivernants. Es tracta d'una molt bona eina que permet fer-se una idea de la quantitat d'ocells que hi ha en una zona concreta. Doncs bé, si ens fixem en les dades dels ànecs i les fotges del cens d'enguany i les comparem amb les dades obtingudes en anys anteriors, en resulten la taula i la gràfica següents:
Per desgràcia, m'ha estat impossible trobar les dades corresponents al període 2011 - 2013. Si les trobo o algú me les facilita, actualitzaré la taula i les gràfiques. També dir que he comparat els cens de gener dels altres anys amb el de novembre d'aquest any. Si es fan públiques les del gener de 2015, també ho actualitzaré.
Sí, exacte. Les dades recolzen la sensació de buidor: hi ha una tendència molt marcada a la baixa. Per posar un exemple, aquest mes de novembre s'han comptabilitzat LA MEITAT d'exemplars que els 2005, i menys d'UNA TERCERA PART que els del 2002.
Potser direu: "Aquest és un malpensat. Segur que hi ha hagut una regressió a nivell europeu o català, de manera que les males dades dels cens dels Aiguamolls no demostren que alguna cosa no funciona als Aiguamolls, sinó que demostren que alguna cosa passa a una escala més global". Bé, doncs comprovem-ho amb un exemple proper. Si agafem les dades dels cens dels mateixos anys de la província de Tarragona, on hi ha una altra de les zones humides de referència, el Delta de l'Ebre, i les comparem amb les dades dels Aiguamolls, n'obtenim el següent:
Un cop més, em manquen dades, així que els anys dels quals no tinc les dades de la província de Tarragona no estan representats al gràfic:
A la vista d'aquest resultat, estem tots d'acord que alguna cosa passa als Aiguamolls? Doncs no! Hi ha qui no hi està d'acord. Just després que es
fes el cens d'aquest novembre, van aparèixer una sèrie de tweets d'organismes
oficials, i creieu que es mostraven preocupats per la situació o que parlaven
d'assumir un compromís per esbrinar què passa als Aiguamolls? No, amics i
amigues. Jutgeu vosaltres mateixos:
Com que veig que està una mica perdut, un apunt per al CM del compte d'
@agriculturacat: company, la fotografia mostra una nul·la diversitat. Una
espècie no és diversitat, per molt que es tracti de cigonyes. Diversitat és això
de la fotografia que pots veure una mica més amunt.
Si a la falta d'ocells hi afegim certes "anomalies" ocorregudes
els últims temps, sembla que la cosa passa directament a fer pudor. A tall
d'exemple, un mal dia del mes de maig de l'any passat van aparèixer els
cadàvers d'unes daines amuntegats dins d'un contenidor d'escombraries a
l'aparcament del Cortalet. Resulta que hi ha un excés de daines per l'absència
de depredadors naturals. D'acord, doncs, que cal controlar-ne la població, però
és necessari fer-ho disparant amb rifle a l'interior de les reserves i en unes
dates en què ja han començat a criar els ocells? Llavors resulta que el bitó (“Nidificant
escassíssim i molt localitzat” segons el SIOC) deixa de criar als Aiguamolls... I un cop fet el disbarat, no hi ha cap més lloc en tot el parc on amuntegar
els cadàvers que no sigui el pàrquing del Cortalet? Puc imaginar què devien
pensar els visitants aquell dia quan, a més a més de pagar 5€ per estacionar el
vehicle en un lloc no vigilat, els van oferir la gratificant i educativa imatge
d'una matança de daines. Un incentiu més per tornar-hi, segur!
![]() |
6 de maig de 2013, el Cortalet |
I què passa amb les polles blaves? Recordo que fa uns anys era d'allò més
normal veure'n en cada visita. Avui en dia, troba'n una! Ho sé: els senglars i
els visons americans en tenen bona part de la culpa, però se suposa que algú
gestiona aquestes espècies, oi? La realitat és que tota la feina feta per
reintroduïr la polla blava se’n ha anat en orris.
Un altre fet preocupant. Aquesta primavera he vist com deixaven pasturar els
cavalls en camps on nidificaven els cames-llargues. Potser exagero o dic una
bestiesa, però no pot passar que els cavalls trepitgin les postes d'aquests
ocells que fan niu a terra? Atesa la gran extensió del parc, no hi ha cap altre
lloc on posar-los a pasturar en aquells mesos?
Ja vaig acabant. Em preocupen els fets que us he explicat, els rumors que corren sobre les batudes de senglars i daines a l'interior del parc i, també, els rumors sobre la pressió que hi exerceixen les búfales i les vaques que hi pasturen. Ara bé, no tinc cap evidència ni ho he vist directament i per tant no m'hi estendré. Però com que el meu interès no és altre que el de veure com els Aiguamolls recuperen l'esplendor perdut, no em puc estar de preguntar-me la raó de tot aquest cúmul de despropòsits.
Què està passant als Aiguamolls?