Tan bon punt els pagesos comencen a inundar els arrossars de Pals, centenars d'ocells fan acte de presència per buscar-hi aliment. Coincideix amb la migració de força limícoles que de ben segur que agraeixen poder fer parada i fonda allà.
Tot i que per a ells és una dificultat que els pot costar de superar, la tramuntana es converteix en manà caigut del cel pels birders. Els ocells es veuen obligats a parar tot esperant que les violentes ràfegues minvin, cosa que en facilita l'observació. Mirant pel seu bé hauriem de voler que els anticiclons es situessin a les rutes migratòries durant tota la primavera per tal d'afavorir-los, però si no és així, per què no aprofitar-ho? Així doncs, i contràriament al que es pot pensar, quan hi ha males condicions meteorològiques és quan cal aprofitar per anar a mirar ocells.
 |
Una valona (Tringa glareola) aguantant estoicament el vendaval. Fixeu-vos en les micro-onades que genera la tramuntana... |
És clar que és una prova de foc, quelcom necessari per millorar l'espècie i contribueix al procés de selecció natural, però quan els veig esgotats, patint per mantenir-se drets, tinc el cor dividit.
El millor, com sempre, és deixar que la natura faci la seva feina, que prou bé que ho fa.
 |
Valona (Tringa glareola) amb el bec "tenyit" per llims. Cal tenir en compte que es pot donar aquesta circumstància si no volem caure en errors d'identificació en limícoles. |
Arrecerats als camps hi havia territs variants, bec-llargs, menuts, un parell de becs d'alena, corriols grossos i cama-negres, i batallaires, però les més nombroses eren les valones.
 |
Corriol gros (Charadius hiaticula), mascle. La postura delata la velocitat del vent. |
 |
Gamba roja pintada (Tringa erythropus), mudant a plomatge nupcial. |
 |
Família de coll-verds |