En una de les hores de dinar emprades no a dinar sinó al birding, vaig tenir la sort que a una parella d'àguiles cuabarrades (Aquila fasciata) els vingués de gust passar per sobre meu. Dic sort perquè es tracta d'una espècie en perill crític a Catalunya, i són comptadíssimes les parelles que hi han a tota la província de Girona. L'individu en qüestió portava una presa agafada a les potes, molt probablement per alimentar als polls del niu. Per la mida de la víctima podria tractar-se de força espècies, però veient la densitat de tudons que hi havia a la zona segurament es tractés d'un d'aquests.
![]() |
Les secundàries uniformement fosques indiquen que es tracta d'un individu adult. |
D'altra banda, quan ja marxava de la zona, em vaig topar amb una parella de perdius al mig del camí. Va ser curiós creuar-se en pocs minuts de diferència amb perdius i àguiles perdigueres (un dels altres noms que rep aquest rapinyaire). De ben segur que la presència de les perdius ajuda i molt a que hi siguin també les àguiles, i si no se-'ls donés caça encara es podria afavorir més l'estatus de les perdigueres. A més, veure una perdiu passejar lliurement pels camps i poder gaudir del seu vistós plomatge, és un regal pels ulls...